Fa pocs dies que hem tornat d'aquest paradís anomenat Ordesa. 

Ha estat el nostro 5è viatge fotogràfic d'aquesta tardor. La raó de l'acumulació de viatges ha estat, sobretot, l'efecte que va tenir la pandèmia en el calendari de viatges, endarrerint alguns d'ells fins a ajuntar-los amb altres programats per aquest moment de l'any. 

 Queda encara un viatge, per jo molt esperat, a Menorca, a finals d'any. Però pens que és el moment de fer un petit balanç i aprofitar l'oportunitat per donar les gràcies a les quasi 40 persones que han participat en aquests viatges. 

 Dos viatges a Rio Tinto, el regne del color i els detalls. Altres dos a Ordesa, un marc incomparable amb muntanyes, rius braus i un tapís de colors que ho cobreix tot. Enmig, una visita a la costa d'Astúries, on les pedres i la mar s'uneixen per oferir infinites possibilitats fotogràfiques. 

  Aquest és un petit resum del que hem vist, fotografiat i viscut.

El moviment sinuós, quasi sensual, de l'aigua a Rio Tinto.

Els reflexos permeten combinar les textures dels niguls amb els colors de l'aigua.

Fotografia invertida d'un paisatge marcià.

L'aigua i les roques a Silencio.

Espectaculars, les torres de Gueirua.

El combat, inacabable, entre l'aigua i les roques.

Arbres, fulles, una poesia de colors.

Dematí a Ordesa, des del balcó de l'hotel!

Diferents jornades, diferents interpretacions.

Motius, per mi, per anomenar Ordesa "El paradís".

Soaso, recompensa a l'esforç entre la neu.

Les muntanyes, en blanc i negre. Però les imatges no fan justícia a l'espectacle visual, disculpau.

Aquest ha estat el resum en imatges.

En paraules, un cúmul d'experiències. A estones acompanyats de calor, altres de molt de fred . També rialles, qualque susto, amistat, bon menjar i, sobretot, moltes fotografies i bons records.

Hi tornarem. Esper em pogueu acompanyar.