Aquests és un miniresum dels dos viatges que el passat mes de maig férem a un territori preciós: El Bierzo.

Dos viatges? Si, molta gent s'hi va interessar i la millor opció era anar-hi dues vegades.

Al final han estat dos viatges superguapos. Hem vist roques precioses, boscos exuberants, aigua corrent lliure entre pedres tapissades de molsa verda, pobles preciosos, mosaics de vegetació de colors, restaurants de tota casta... Però el millor ha estat, sense cap dubte, la col·laboració dels participants. Com ja és costum, he disfrutat de la companyia de dos grups divertits, marxosos, amants de la fotografia, però també de la cecina de Leon, la cervesa i la bona música!

Trobarem moltes opcions per practicar el blanc i negre.

Hem tengut moment d'aigua. Un poc més d'aventura. Hem perdut un mòbil... que hem recuperat la setmana següent de forma miraculosa. I hem passat per pobles amb noms increïbles: Villalibre de la Jurisdicción, Villaviaje de la pardalera. No em faceu molt de cas, igual no ho mirarem bé.

Terra d'artistes, tant les persones com els animals!

Hem anat a diferents bars i restaurants per menjar. A un, però, no mos hi vàrem aturar. Era el "Restaurante El Gato, especialidad en conejo..." Descobrirem també que la Limonada del Bierzo no té color de llimona. I que no és per nins, quina sorpresa! 

Al castell de Ponferrada només faltaven l'aigua i els cocodrils...

La veritat és que per tothom sabien que érem de Mallorca, es notava... I sinó, ho dèiem, ben orgullosos. És cert que un senyor de per allà mos contestar amb un "que le vamos a hacer", però llavo ho va arreglar. I és que les persones que trobarem per allà eren molt bona gent.

Com n'Olga, d'un poblet amb només 17 habitants. Abans de dur el menjar a les gallines, ens obrir la preciosa església del poble, coronada amb un niu de cigonya ocupat. Resulta que, de jove, havia fet feina a l'hotel Gran Vista de Can Picafort!

Boscos de pel·licula, amb inacables possibilitats fotogràfiques.

El darrer dia aturarem a dinar a "El Cruce del Bierzo", un restaurant amb lo bo del Cruce de Vilafranca, però sense lo dolent (l'excés de clients). Després tocava partir cap a l'aeroport, un perill després d'un bon dinar.

Però les nostres super DJ's es van encarregar que arribàssim a l'aeroport entre una marxa increïble, amb els artistes més nous: Alaska, Nino Bravo, etc. Primavera Sound? No, Furgoneta Sound!

Els colors, increïbles, de la vegetació d'alta muntanya.

Total, una passada de viatge, una passada de participants o una passada de lloc. 

Crec que ho haurem de tornar a repetir. 

Salut!