Fa pocs dies que hem tornat del nostro viatge a Ordesa. Un lloc que, ara fa un any, vaig definir com el paradís. Crec que tots els que m'han acompanyat en aquesta ocasió hi estan d'acord.
Espectaculars muntanyes envolten la vall d'Ordesa
El viatge ha estat ben entretingut. Anaven en dues furgos, cotxos quasi màgics, ja que des del seu interior vàrem disfrutar de notables espectacles: el primer dia un festí de voltros just devora de la carretera. S'estaven menjant les restes d'un animal mort, un d'ells duia el coll tacat de sang, un altre, de ple que estava, quasi no podia volar, aletejant sobre l'asfalst de la carretera un espectacle que na Carol (la nostra videògrafa favorita) va captar amb el seu mòbil.
Un altre dia, un petit tronc que es movia va resultar ser un esquirol (o ardilla), super graciosa, que guapa! Un altre moment especial va ser quan, tornant cap a l'hotel i quasi sense llum, una femella de corzo pasturava just davant noltros, a vorera del camí, preciosa.
A més d'aquests animals salvatges, altres una mica més domèstics: ovelles i vaques imponents. Un detall, per si hi anau: ells sempre tenen preferència.
Arbres, fulles, línies, colors.
Vàrem tenir un temps excepcional (massa bo diria jo), i això ha fet que el viatge hagi estat molt productiu fotogràficament. La tardor estava molt bé i els rius, muntanyes i arbres conformaven un paisatge excepcional.
L'aigua en moviment, motiu d'infinites possibilitats.
A Ordesa, mirar cap adalt sempre és una bona idea (però alerta a caure...)
Una part del "supergrup" en acció.
El grup, eminentment femení, ha estat molt bo. Varen descobrir trípodes molt adequats per tirar des de un 7è pis, parlarem sobre fotografia, sobre els cursos, arribant a la conclusió de què no és el mateix un curs de primer que un curs depriment (quasi fem un pareado).
Com podeu veure, un escenari de contes.
Les mesures de seguretat a l'hotel eren estrictes, com no podia ser d'una altra forma. Però seguir-les ens va afectar i ara tots anirem a unes reunions de "Hidroalcohólicos anonimos", ens fa falta.
Res, una monada de viatge, pel qual ja tenim preparats el retorn l'any qui ve. Vos informaré al seu moment i si vos fa ganes disfrutar del paradís, estaré encantat de compartir-ho amb voltros.
Salut!!!
Desde la Vall d´Aran vaig seguint els vostres projectes encara que de lluny i amb la petita filla no puc participar, pero si un dia pujeu a la Vall d´Aran a fer fotos, aqui estaré per acompanyar-vos.
Salutacions. Irene