Fa pocs dies que hem tornat del nostro viatge fotogràfic a León. Un viatge amb un objectiu molt concret: la fotografia d'aucells. 

Però ha estat molt més que això. Ha estat el moment per compartir temps amb altres fotògrafs, per fer fotos, per parlar, per riure i per conèixer coses noves.

Això va ser lo primer que vàrem fer poc després de baixar de l'avió. Als nostros viatges la gastronomia sempre és important.

León, a aquest temps, és un lloc on fa fred. Noltros ho vàrem afrontar com a valents. I si vas preparat, ser valent és més senzill. Com sempre fem, a la reunió prèvia al viatge vaig explicar, entre altres coses, que fer per estar protegits davant el fred. Com utilitzar plantilles tèrmiques i "calientamanos", abolutes novetats per la majoria dels participants i que ja vos dic que van la mar de bé!

Pocs nins jugant al parc infantil...

Un dels hides, enmig de la neu

Passar dies junts fa que la companyia es torni en qualque cosa més i la confiança ajuda a descobrir moltes coses. Resulta que un dels participants havia estat monologuista! I se notava, vàrem riure molt. I un altre resulta ser un fanàtic incondicional de'n Bertin Osborne, sembla increïble, no? 

A l'hotel, un petit establiment que realment era una casa gran on hi vivien els seus propietaris, mos tractaren molt bé i en tot moment mos vàrem sentir com a casa. El menjar, molt casolà i el tracte, molt proper.

Els camachuelos semblen bolletes forrades de plomes, uns aucells preciosos.

La presència de molta neu era anecdòtica (quasi n'hi havia més a Mallorca!). Però el fred era present i és increïble veure com els aucells se'n desfan a aquell clima immisericorde.

Els petits passeriformes, de moviments rapidíssims, eren tot un repte.

Algunes sessions les férem baix l'aigua i la neu. Velocitats lentes dibuixaven línies amb el moviment de l'aigua.

Una de les rapinyaires més fàcil de veure eren els "Ratoneros". Aquí li deim Aligot (Buteo buteo).

Una mostra de que, a vegades, el tamany importa! La cigonya va fer fora a l'aligot.

Colors i comportaments a les diferents espècies de "pajaro carpintero". Vàrem poder fotografiar fins a quatre espècies diferents, una passada. Aquí un "Pito real" (Picus sharpei).

El vol dels aucells és un motiu molt atractiu. Noltros tinguérem oportunitat de practicar-ho, entre d'altres, amb les milanes.

Els voltors, sempre imponents i desconfiats.

Alguns aucells que esperaven al final no vengueren. La natura funciona així. Però sempre hi ha qualque sorpresa.

Al final, aquests viatges fotogràfics serveixen, entre altres, per conèixer a altres persones igualment enganxades a la fotografia, descobrir funcions i possibilitats de la nostra càmera i perquè no, per desconnectar de la nostra rutina per uns dies i carregar piles, que sempre va bé.

El pròxim serà a l'illa volcan, Tenerife. Ja falta menys!