L'equilibri en fotografia es relaciona habitualment amb la composició. Com una balança invisible, la seva funció és repartir l'interès i el pes visual entre les diferents parts de la imatge. És un concepte agradable, desitjat per l'ull de l'espectador, que ajuda a donar estabilitat a la imatge, però que, al final, és només un ingredient més dels que poden participar en el disseny fotogràfic.

 Però voldria parlar del concepte equilibri fora del món de la composició fotogràfica. Conversant amb els alumnes, veig que molts d'ells reconeixen que tenen un dèficit en una de les parts bàsiques de l'aprenentatge fotogràfic: la pràctica. Assisteixen a cursos, troben molta informació complementària en la web, etc. Però no dediquen el temps necessari a posar en pràctica la informació i consells que aprenen amb la teoria. Treball, família, el gimnàs, el sofà, el llit, altres aficions ... sembla que són molts els obstacles per a agafar la cambra i posar-nos a practicar. 

 Jo no estic d'acord. No importa on sigui. Sense sortir de casa podem trobar infinitat de motius per a agafar la nostra càmera i aprendre nous detalls del seu funcionament o experimentar noves opcions. Hem de cercar el moment en què tinguem la possibilitat de concentrar-nos en aquesta, la nostra afició. I aspirar, com a únic "like", a la satisfacció de veure en la pantalla de la nostra càmera la imatge que teníem al cap.

 Un altre tipus d'equilibri seria el que, al meu entendre, hauríem d'aconseguir entre el camí dels altres i el nostro. M'explico. Està bé (molt bé) cercar fonts d'inspiració entre altres persones que es dediquen a la fotografia. Això ens dóna noves idees, i ens ensenya possibilitats diferents, és enriquidor.

El perill pot estar si això ens porta a seguir (només) els moviments i el camí que segueixen els altres. Ara està de moda fer fotos de .... Ido ara farem aquestes fotos. Ara la cosa ha canviat, el més "cool" és fer fotos de ..., res, a posar-nos amb això. A estones pot ser divertit, però al final podem acabar fent fotografia sense molt de sentit, tocant molts de temes sense aprofundir en cap. I el que és pitjor: mentre seguim el camí dels altres, oblidam una cosa important: crear el nostre propi camí. Dit d'una altra manera, correm el perill de fer les mateixes fotos que fan els altres i no les nostres. 

 Crear el nostre propi camí és tan senzill com deixar-nos portar per les nostres idees i pensaments propis. Som únics i podem crear imatges exclusives, les nostres. Crec que cal intentar que les nostres fotografies reflecteixin una visió peculiar, la nostra. I buscar un punt d'equilibri entre seguir tendències o modes i crear les nostres pròpies imatges. 

 En el meu cas, sense estar desconnectat del món com alguns em diuen (!), és cert que intento trobar un equilibri. En gran part del meu treball, em deixo portar pel meu instint, investigant i explorant opcions, un exercici que us recomano. És sempre productiu? no. Estic sempre satisfet amb els resultats? Tampoc. Però em fa pensar, crear i practicar. Tota una excusa per a tancar el cercle de l'equilibri. 

 I sobre aquesta situació que estem travessant, tranquils perquè sortirem, segur. Salut i molts ànims!