Si hi ha uns accessoris en el món de la fotografia que generen confusió, tant a l'hora d'adquirir-los com a l'hora d'utilitzar-los, són els filtres fotogràfics.

Complements pràcticament imprescindibles per la fotografia de paisatge i útils també en altres modalitats fotogràfiques, els filtres són els grans desconeguts per a molts de fotògrafs aficionats. I quan entren dins el nostre univers fotogràfic, triar els més adequats es pot convertir en una aventura decepcionant. Les marques no ho poden fàcil, amb complicades nomenclatures i gammes extenses, a vegades mal explicades. 

A veure si podem aportar una mica de llum. 

Mos centrarem en els filtres fotogràfics que consider més útils. Concretament els filtres polaritzadors, els degradats neutres i els filtres de densitat neutra. 

Amb el filtre polaritzador, a més de polaritzar (bloquejar certes direccions de llum) podem també controlar els reflexos sobre gran part de les superfícies. Els seus efectes es noten especialment al cel, a l'aigua i a qualsevol superfície banyada (roques, vegetació, etc.). L'efecte es pot dosificar girant la part exterior del filtre.

Filtre polaritzador i el seu efecte sobre l'aigua de Rio Tinto.

El filtre degradat neutre permet equilibrar la diferència de lluminositat entre dues parts de la imatge.

Per la versió de la dreta hem afegit un filtre degradat neutre de 3 punts de transició suau.

I amb el filtre de densitat neutra, amb la seva capacitat per restar llum, podem aconseguir velocitats més lentes de les que podríem fer servir sense ell.

Un filtre de densitat neutra  de 6 punts sobre l'a fotografia de la dreta permet una velocitat d'obturació  de 30 segons i aconseguir dues versions de la mateixa imatge.

Molts d'aquests filtres es presenten en dos formats diferents. Poden ser redons, utilitzant la rosca de l'objectiu per ser fixats, o quadrats i rectangulars, el que implica que necessitam un suport portafiltres per subjectar-los al conjunt càmera-objectiu.

Exemples de filtres a rosca i quadrats.

Els de rosca són ideals quan només hem de fer servir un filtre. Concretament el polaritzador o el de densitat neutra. El degradat neutre no hauria de ser de rosca, ja que no podem variar la posició de la transició entre la part clara i la part fosca del filtre. 

Heu de tenir en compte que, a l'hora d'utilitzar més d'un filtre a la vegada, els filtres redons no són recomanables. En cas de necessitat, podem muntar primer el densitat neutre directament sobre l'objectiu i, sobre aquest, el polaritzador (així el podem moure per ajustar el seu efecte). Fins i tot, si feim servir trípode, podríem aguantar davant d'aquest conjunt un degradat neutre amb la mà. Un recurs incòmode, però possible. 

El sistema amb filtres quadrats i rectangulars és molt més pràctic a l'hora d'utilitzar diversos filtres a la vegada. Amb aquest sistema, disposam de filtres degradats d'una mida de 100x150 mm i de filtres de densitat neutre de 100x100 mm.

Aquest sistema implica l'ús d'un portafiltres on instal·lar els filtres. El mercat de portafiltres és, de nou, extens, complicat i molt variat. Hi ha els models de Cokin, un sistema d'iniciació pel que hem passat molts de fotògrafs. És econòmic, aquesta és la seva millor virtut. 

La majoria de portafiltres estan pensats per les mides que apareixen més amunt (100x150 i 100x100), tot i que n'hi ha de mida superior, pels grans angulars de gran obertura, i també de més petits, pensats especialment per les càmeres amb sensor tipo APS-C o micro 4/3. 

Un aspecte important a considerar és la possible utilització al mateix temps del filtre polaritzador amb el degradat i densitat neutre. Si aquesta és la vostra idea, recoman la utilització de portafiltres com el Haida M10 o el Nisi V6 pro. Aquests models inclouen un filtre polaritzador (desmuntable) i admeten l'ús conjunt del polaritzador amb 2 o 3 filtres addicionals. El filtre polaritzador queda instal·lat molt a prop de l'objectiu, amb un sistema a rodeta per poder-lo ajustar. I sobre ell es poden muntar els altres. Hi ha altres marques (com WCC o Lee) que ofereixen opcions igualment valides, però a preus superiors.

El Nisi V6 pro, amb el seu polaritzador.

El model Haida M10, amb un còmode sistema per retirar el polaritzador.

Sobre les opcions dels filtres degradats i de densitat neutra, heu de tenir en compte la seva intensitat i la seva qualitat. Sobre la seva intensitat, podeu veure una taula aquí:

I sobre la seva qualitat, pensau que un bon filtre vos pot costar de 60 euros per amunt. I no hi ha dreceres. Els filtres més barats fàcilment afegiran una dominant desagradable a les vostres fotografies, que s'incrementarà amb la utilització simultània de diversos filtres. A més de tenir un impacte negatiu sobre la qualitat de la fotografia. 

Si comenceu i heu de comprar els vostres primers filtres, vos recomanaria un degradat, de 3 pasos (ND8 o 0.9) de transició suau i un densitat neutra un de 6 pasos (ND64 o 1,8). 

La transició als filtres degradats té a veure amb la suavitat del canvi entre la part fosca i la transparent. Aquesta transició pot ser més suau o dura (soft i hard a la nomenclatura anglesa dels fabricants). Com deia, per començar vos recoman un filtre de transició suau, ja que és més versàtil que els de transició dura. Aquests darrers són útils especialment a imatges on la transició entre una part i una altra està mol ben marcada, com la línia que separa la mar del cel.

De esquerra a dreta, un filtre degradat neutre de transició suau, un de transició dura i un invers.

Trobareu també al mercat els filtres degradats inversos, on la franja més fosca es troba aproximadament a la meitat del filtre. Està pensat especialment per les sortides/postes de sol sobre la superfície de la mar. Quina sort que tenim noltros que, aquí a les illes disfrutam d'aquesta possibilitat. 

Alguns filtres de densitat neutra duen a la seva part interior, un rivet per bloquejar qualsevol entrada possible de llum durant la seva utilització. Teniu en compte que el portafiltres de Haida també dur aquest rivet i no és compatible amb filtres degradats que també el tenguin.

Conjunt de filtres densitat neutre de Lee, amb el seu rivet interior, incompatible amb alguns portafiltres.

I és que, a l'hora d'utilitzar diferents filtres sobre un suport, es recomana muntar el de densitat neutre el més a prop possible de l'objectiu, per minimitzar l'entrada de llum parasita. 

Com veieu, tot un món per explorar. Els filtres ens obren moltes possibilitats i el seu ús, amb la pràctica, és senzill i eficaç. 

Esper haver aportat una mica de llum sobre aquest tema. Si necceisteu més informació, sempre podeu contactar amb jo i vos ajudaré en el que pugui. 

 Salut!