Sense cap dubte, un clàssic en les consultes dels alumnes és "quin trípode he de comprar?" 

Difícil resposta davant la gran quantitat d'opcions i possibilitats. És fàcil entendre que una persona que està en procés d'adquirir un trípode es senti despistada per la gran quantitat de models disponibles. Vos diria, per començar, que un bon trípode ha de ser fàcil d'utilitzar, amb un pes contingut i adaptat al nostro equipament i altària física, res més. 

Com a primer criteri, pensau en un pressupost aproximat... i afegiu-li 100 euros. I és que no heu de ser "racanos" a l'hora de comprar un trípode, sobretot si ja és el segon que comprau. Un bon trípode farà que millori la vostra experiència fotogràfica, sense cap dubte. 

Els meus, de bona qualitat, em poden durar entre 8 i 10 anys d'ús intensiu. Amb una utilització menys intensa aquesta xifra es pot multiplicar per 2 o 3. Així que si vos gastau, per exemple, 300 euros en una bona combinació trípode/ròtula, dividiu aquesta quantitat entre 15 o 20 i sabreu quan vos costa cada any disfrutar d'un bon trípode. 

Hem d'aclarir que podem comprar un trípode "pelat" (només les cames) o acompanyat d'una ròtula. D'aquestes en parlarem més endavant. Anam a centrar-nos en les cames, el trípode pròpiament dit. 

Després del nostro primer trípode "d'iniciació", hauríeu d'anar a cercar un model que permeti l'obertura independent de cada cama. Certament serà un poc més car, però guanyam en versatilitat i possibilitats.

Un exemple d'un trípode d'iniciació. L'angle de les cames no es pot ajustar de forma individual.

Altària. Podeu agafar un metro i mesurar la distancia des del terra fins a l'altura dels vostros ulls? Idò una vegada el vostro equip sobre el trípode (i la ròtula), el visor de la càmera hauria de quedar a aquesta altària o uns cm més baix. La nostra esquena ho agrairà.

I això sense haver de treure la columna central. Treure la columna resta estabilitat al conjunt càmera/objectiu i només s'hauria de fer si la columna és robusta i en moments puntuals. Per exemple, quan necessitam apuntar cap amunt o quan estem a un pendent i el trípode queda més baix que noltros.

A aquest cas, interessen sobretot les mides de la dreta (totalment estirat) i de l'esquerra (plegat, per transport)

Les dues imatges de l'esquerra mostren un trípode de 4 seccions i la seva altària, ròtula inclosa, amb la columna plegada i estirada.

A les característiques detallades de cada model podeu veure la seva altària. Però cada fabricant ens mostra criteris diferents. Uns ens donen les mides amb el trípode totalment estirat, altres especifiquen la seva altària sense ròtula, o amb la columna central estirada o plegada, aquí com més dades, millor.

Tres exemples de especificacions. La més completa, la d'un model de Manfrotto, hauria de ser la norma.

Una pregunta, vos interessa poder situar la càmera arran de terra? Si la resposta és afirmativa, anam a una altra qüestió important, l'altària mínima. Sempre he tengut trípodes que permeten la fotografia arran de terra. 

Això és útil especialment per la macrofotografia de plantes, insectes, bolets, etc., però també per qualsevol situació on necessitem fer fotos des d'un punt de vista molt baix, cosa que ens permet composicions diferents. És cert que amb un segon trípode petit "de taula" ho podem solucionar, però no sempre és practic dur dos trípodes damunt. I moltes vegades l'oportunitat de fer fotografies des d'un angle baix es presenta de forma inesperada. 

 Hi ha vàries opcions oferides pels fabricants per poder utilitzar la càmera sobre un trípode estàndard a pocs centímetres del terra. Però no totes són pràctiques, ja vos ho dic. 

 Invertir la columna és una solució recurrent. Per això, la columna central es pot treure i invertir, Així podem aconseguir una posició de la càmera molt baixa... i molt incomoda, ja que la càmera se situa entre les cames del trespeus i si apuntam el nostro equip entre dues d'elles, inevitablement la tercera cama es queda al mateix lloc on hauríem de posar el nostro cap... A més, la càmera queda invertida, la qual cosa complica la toma de fotografies. Com en altres ocasions, sembla que qui dissenya aquest sistema no l'ha d'emprar mai.

Realment no és la millor opció.

Per jo lo més pràctic és obrir totalment les cames del trípode i recolzar-ho directament enterra. Però si el nostro trípode disposa de columna central, necessitam una forma d'eliminar la longitud de la columna. Hi ha trípodes que no ofereixen aquesta possibilitat i el seu aspecte és aquest.

Com veieu, això impedeix baixar la càmera a un nivell realment baix. Com es pot salvar aquest "problema"? 

Una opció que s'ha fet molt popular els darrers anys consisteix en la possibilitat de situar la columna central en posició horitzontal. No és la meva preferida.

La unió trípode/ròtula pateix i si no estan units per un tornillo, hi ha moltes possibilitats que la ròtula es desenrosqui del trespeus per un efecte que es diu gravetat. A més, es fa difícil el canvi entre enquadrament horitzontal i vertical.

Deixar el trípode amb les cames obertes i pla sobre el terra amb la ròtula al centre només ho permeten dues solucions. 

Una és la inclusió d'una versió curta de la columna. Simplement hem de canviar la columna llarga (la que ve muntada per defecte) per una versió més curta que permet posicionar la càmera a una altària molt inferior. Desmuntem la ròtula de la columna llarga i la muntem sobre la curta una vegada fet el canvi. Funciona. 

Només heu de recordar portar sempre la versió curta de la columna dins la motxilla.

Manfrotto i Vanguard ofereixen aquesta opció a alguns dels seus models.

La darrera opció és la que ens permet desenroscar la part principal de la columna per reduir de forma important la seva mida. És molt pràctic.

Aquestes dues darreres opcions són les que ens ofereixen més estabilitat, però desgraciadament pocs fabricants les utilitzen. 

 Material del trípode. Aquí hi ha, bàsicament, 2 opcions: alumini o carboni. De fet, en moltes ocasions el mateix model es fabrica en les dues versions.

 La principal avantatge del carboni és la reducció de pes respecte a l'alumini. El tacte també és diferent, especialment a l'hivern (no tant fred). La desavantatge és el preu. Però si el pes és un aspecte important, vos recoman la inversió en un bon trespeus de carboni. 

Sistema de bloqueig de les cames. També dues opcions: per palanca o per rosca. A jo m'agrada més el sistema de palanca (o pestanya), però el més habitual és el de rosca, en general més lent. Amb el sistema de rosca evitau els models més barats, ja que la qualitat sol esser molt dolenta i l'experiència, decepcionant.

Sistema de palanca

Sistema de rosca

També recomanaria evitar els trípodes amb més de 4 seccions a les cames. 3 o 4 seccions és ideal. La regla és que com menys seccions, més gruixades són les cames i més estable serà el trípode. 

Per la meva fotografia general, utilitz un de 3 seccions. Però molts d'ells, una vegada plegats, tenen llargàries de 60 cm o més. I això pot ser un problema per ficar-lo dins una maleta a l'hora de viatjar. Un trípode de la mateixa altària amb 4 seccions permet reduir la longitud del trípode plegat entre 10 i 15 cm que potser la diferència entre encaixar o no dins una maleta.

Exemples de models amb 3, 4 i 5 seccions.

I ja que parlam d'això, alerta amb aquest trípodes "de viatge". Solen ser baixets, de moltes seccions i poca estabilitat. Val, tenen una talla reduïda, però si no sortiu cada setmana de viatge i la major part de la vostra fotografia la practiqueu prop de casa, no té sentit fer-ho amb un trípode d'aquest tipus. 

 I les ròtules? 

 Primer de tot, teniu en compte que trípode i ròtula són peces indepensents que a vegades es venen juntes i altres separades. I que podem tenir 2 ròtules diferents per diferents tipus de fotografia i intercanviar-les segons el tipus de fotografia que volguem fer. 

N'hi ha de moltes classes, però jo ho reduiria a dos tipus: de bolla o de 3 eixos. Les de 3 eixos van molt bé per treballs de precisió, però són més lentes de manejar i no són recomanables per seguir subjectes en moviment. Les de bolla es poden orientar en qualsevol direcció manejant només un control, el que permet ràpids canvis en el moviment del conjunt càmera/objectiu. I serien la meva recomanació. Però han de ser de certa qualitat, no compreu ròtules de bolla massa econòmiques, ja que probablement l'experiència sigui negativa. A partir d'uns 50 € ja es poden trobar ròtules decents.

Ròtula de 3 eixos

Ròtula de bolla

I una recomanació final: anau a una tenda física per veure, tocar i manejar el trípode i/o ròtula. Allà el podreu sospesar, veure el seu tamany real, l'altària de funcionament, la suavitat i precisió de la ròtula, etc.  I comprar-ho. El negoci local vos ho agrairà.

Salut i bona compra!